Afortunadament la majoria de materials perillosos per a la salut ja s’han prohibit. Tot i així encara els podem trobar en obres de rehabilitació, per tant cal conèixer quins són els perills de la seva manipulació.

També trobarem elements com el radó que depenen del terreny, per tant el podem trobar en qualsevol edifici que s’hagi construit en una zona on aquest gas estigui present.

Amiant

L’amiant és un material que s’ha utilitzat molt en el nostre país per la seva gran resistència al foc, propietats d’aïllament tèrmic o com a matriu resistent per als productes de fibrociment. Consisteix en una sèrie de metasilicats de ferro alumini i magnesi que presenten formes fibroses.

Des de l’any 2002 a l’estat espanyol està prohibit l’ús de l’amiant per les greus malalties que provoca al ser inhalat. Aquest és especialment nociu en persones fumadores, que tenen més possibilitats de desenvolupar les malalties a les quals s’associa l’amiant.

Els principals problemes es produeixen en el pulmó i la pleura, en forma d’inflamació fibròtica i de càncer. Les enfermetats més freqüents que s’han detectat directament relacionades amb la inhalació de fibres d’amiant són les següents:

• Càncer broncopulmonar: És la primera causa de mort relacionada amb l’exposició a l’amiant. Apareix amb un temps de latència de més de 30 anys i la possibilitat de curació depèn de que sigui possible extirpar el tumor completament i de que no existeixin disseminacions cancerígenes o metàstasi a distància.
• Asbestosi pulmonar: És una fibrosi que es produeix com a conseqüència de la inhalació de quantitats importants de fibres d’amiant. Pot aparèixer després de 10 o 20 anys d’haver-hi estat exposat de forma prolongada.
• Enfermetats pleurals benignes: La forma més freqüent són les plaques de pleura parietal que apareixen a partir dels 20 anys de l’inici de l’exposició. També es pot desenvolupar una fibrosi difusa, que consisteix en una alteració fibrosa de la pleure parietal i visceral.
• Mesotelioma maligne: És el càncer de la cèl.lula mesotelial, i afecta a la pleura i al peritoneu. Tot i que en certes ocasions es pot desenvolupar en persones que s’hi ha exposat esporàdicament, en general es presenta en persones amb una exposició prolongada.

Per a més informació consulteu l’informe sobre la presència d’amiant en els edificis (2001) i el document sobre Identificació pràctica d’amiant en edificis i metodologies d’anàlisi (2003).

PCB

Gràcies a la inimflamabilitat i a les propietats dielèctriques (aïllants) que tenen els PCBs, aquests s’han emprat en numeroses aplicacions, moltes de les quals son presents als nostres edificis i habitatges. Els transformadors i condensadors elèctrics en són un exemple. Està demostrat que sotmesos a temperatures superiors als 350ºC (que poden arribar fàcilment en cas d’incendi) es transformen en un producte altament tòxic, desprenent gasos perillosos com les dioxines.

Cal constatar que els compostos de PCB no són biodegradables i, per tant, la contaminació persisteix pràcticament de forma indefinida, acumulant-se en el medi ambient. I encara que la seva solubilitat a l’aigua sigui baixa, poden romandre indefinidament en els rius i mars, contaminant el seu hàbitat i fauna.

S’ha demostrat en animals que els PCBs són cancerígens, i es considera molt provable que tinguin els mateixos efectes en els éssers humans. Actualment els PCBs tenen la consideració d’agents potencialment carcinògens.

A part de la carcinogènesi, els PCBs tenen altres efectes nocius per la salut. Principalment afecta al sistema immunològic, nerviós, reproductiu i endocrí.

Per a més informació sobre el tractament dels PCBs podeu consultar l’apartat de residus.

Detectors iònics de foc

Aquests tipus de detectors de foc, presents en la majoria d’edificis públics, docents, hospitals i oficines, emeten una certa quantitat de radioactivitat.

Tot i que la radioactivitat d’aquests tipus de productes en principi no és problemàtica, sempre existeix el risc latent que en un accident, com pot ser un incendi, els isòtops radioactius es barregin amb l’aire. Aquest fet pot provocar un risc de contaminació radioactiva elevada, tant a la salut humana com al medi ambient.

Bàsicament, aquests detectors estan fabricats amb Americi 241. Aquest element té una activitat per sota de 0,09 microcuris, o 33,3 kbq (kilobequerels). Les emissions radioactives que emeten són de tipus alfa (pesades) i la seva intensitat fa que a 5 centímetres de la font perdin la suficient potència com per a deixar de ser perjudicials per a la salut. També emeten partícules gamma que són menyspreables. En els casos de detectors molt antics n’hi ha amb Radi 226.

Finalment, cal saber que els detectors iònics sempre poden ser substituïts per altres detectors menys nocius, com pot ser el cas dels òptics o els termovelocimètrics.

Per a més informació sobre la seva manipulació o substitució consulteu l’apartat de residus.

Radó

Hi ha certs materials petris com el granit o les roques del mateix origen geològic que emeten radiacions de radó. Les partícules radioactives que el radó emet al descompondre’s poden quedar atrapades als pulmons, danyar-ne els teixits i causar càncer.

Per als fumadors exposats a nivells alts de radó les provabilitats de contraure càncer de pulmó són força més altes, tot i que poden passar molts anys fins que es desenvolupi el càncer.

Com que el radó és un gas que prové del sòl, pot entrar als edificis a través de petites esquerdes en fonaments i sostres i acumular-se a l’interior de soterranis o altres estances més elevades de les vivendes.

Per a aquests casos, es recomana separar el terra de l’habitatge respecte del terra natural i disposar d’un espai perfectament ventilat.

Creosota

La creosota és el nom amb què es designa a una varietat de productes tal com el quitrà mineral, la creosota de la fusta i de quitrà mineral i la brea de hulla i els seus compostos volàtils. Aquests productes provenen del tractaments a alta temperatura de la fusta de faig i altres espècies, del carbó mineral i de la reïna que s’obté de l’arbust de creosota. La seva utilitat més important és com a protector de la fusta.

Aquest producte s’aplicava fa uns anys en el tractament de les travesses de les vies del tren, materials que s’han utilitzat molt com a elements de construcció i de decoració en parcs i jardins, tant d’ús públic com privat.

La creosota és un producte classificat com a carcinògen de categoria 2 en el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetatge de substàncies perilloses, i en el seu etiquetatge ha de constar el símbol de Nociu amb la frase de risc R45: “pot causar càncer” i les frases S de consells de prudència 53 i 45: “Eviti’s l’exposició. Mirar instruccions especials abans del seu ús”.

L’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer ( International Agency for the Research on Cancer- IARC ) classifica aquesta substància en el grup 2A: Probable carcinògen per a l’home. Normalment es classifiquen en aquest grup els compostos per als quals existeixen evidències limitades de carcinogenicitat en l’home però suficients en animals.

Els grups de l’IARC són:

• Grup 1: Carcinògens per a l’home
• Grup 2 A: Probables carcinògens per a l’home
• Grup 2 B: Possibles carcinògens per a l’home
• Grup 3: No classificables per la seva carcinogenicitat
• Grup 4: No carcinògens per a l’home.