Existeixen diverses malalties relacionades directament amb l’ús d’edificis que no tenen un correcte manteniment o que s’han construït amb materials tòxics, com la legionel.la o la carcinogènesi, que són força conegudes.

De totes maneres també existeixen malalties menys conegudes com la lipoatròfia semicircular, que es produeixen en edificis moderns amb un gran nombre d’instal.lacions elèctriques.

Legionel·la

Una de les malalties més greus que poden causar els edificis als seus ocupants i usuaris és la produïda per la Legionella pnemophila, una de les quaranta espècies d’aquest bacteri i que produeix més del 80% de les infeccions.

Es contagia com a conseqüència dels aerosols, únicament per via respiratòria. No es contagia de persona a persona, mitjançant els aliments o en beure aigua contaminada.

Aquest bacteri sobreviu en condicions de temperatura dels 0 als 63º C i en un pH d’entre 5 i 8,5, amb unes concentracions d’O2 entre 0,2 i 15 mg/l, tot i que la temperatura ideal per créixer i reproduir-se és de 25 a 35º C.

Es troba a les instal·lacions que compleixen les característiques referides i que produeixen aerosols, que posteriorment poden ser inhalats per les persones, com són torres de refrigeració, humidificadors, aparells de refrigeració evaporativa, condensadors evaporatius, sistemes de distribució de l’aigua calenta sanitària, fonts ornamentals, etc.

La seva prevenció passa per un manteniment adequat de les instal·lacions, que consisteix principalment en la seva neteja i desinfecció com a mínim dos cops l’any, a la primavera i a la tardor, sempre després que la instal·lació porti un mes sense funcionar i abans de posar-la en funcionament, així com també després de qualsevol reparació.

La cloració de l’aigua, com a mètode desinfectant, és econòmica, senzilla i molt eficaç, en concentracions que no superin les 2 ppm i amb un pH inferior a 8, perquè mantingui la seva eficiència i no sigui corrosiva.

Hauran de realitzar-se proves periòdiques, per tal d’assegurar que les condicions químiques i microbiològiques de l’aigua es mantinguin.

Carcinogènesi

La carcinogènesi és la formació de càncer, de carcinoma o de qualsevol altra neoplàsia maligna, i consisteix en el creixement tumoral dels teixits incoordinat amb les necessitats de l’organisme, de caràcter maligne i pertorbador de les funcions biològiques normals.

En els edificis podem trobar diversos elements o materials que poden provocar aquesta malaltia després d’una exposició més o menys prolongada. Els més coneguts per la seva perillositat són l’amiant i els PCBs, però també n’hi ha d’altres que mereixen especial atenció, com el gas radó i la creosota.

Lipoatròfia semicircular

El síndrome de lipoatrofia semicircular està relacionat amb els edificis d’oficines nous amb una gran quantitat d’instal.lacions d’electricitat, telefonia i elements electrònics en general que creen camps magnètics. Aquests camps poden provocar la descàrrega electrostàtica de les cuixes, a través de la taula de l’escriptori.

La conseqüència més habitual és l’atrofiament d’una zona de teixit subcutani, situat principalment a la part frontal de les cuixes. Aquesta atròfia es pot veure a simple vista, i s’ha comprovat que en la majoria d’afectats l’atròfia desapareix tan sols al abandonar l’edifici durant un cert període de temps. Altres efectes d’aquest síndrome són la sensació de cames feixugues i un alt grau de fatiga.