La gestió de residus a les obres
El Reial Decret 105/2008, de 1 de febrer, regula la producció i gestió dels residus de construcció i enderroc. Es d’aplicació obligatòria a partir del 14 de febrer de 2008 en els residus de la construcció i demolició d’obres de construcció, rehabilitació, reparació, reforma o enderroc d’un be immoble i en la realització de treballs que modifiquin de forma o substància el terreny o el subsòl.
El RD vincula la correcta gestió de residus de la construcció i demolició a la corresponent llicència d’obra, i incentiva que els residus siguin degudament classificats i descontaminats in situ, tot afavorint la posterior gestió.
Novetats respecte la legislació catalana vigent
Entre les obligacions que s’imposen al productor, destaca la inclusió en el projecte d’execució de l’obra de un estudi de gestió de residus de la construcció i enderroc, que haurà d’incloure:
- Estimació de la quantitat de residus de construcció codificats segons la llista europea de residus, incloent si escau, l’inventari de residus perillosos que es puguin generar durant el procés, amb la previsió de retirada selectiva corresponent.
- Mesures per la prevenció de residus a l’obra ( minimització de residus).
- Operacions de reutilització, valoració o eliminació dels residus.
- Mesures de separació de residus si escau.
- Plànols de les instal·lacions d’emmagatzematge, manipulació i separació de residus i altres operacions de gestió dins de l’obra.
- Plec de prescripcions tècniques particulars en matèria de residus.
- Valoració econòmica de la gestió de residus, per incorporar com un capítol independent en el pressupost del projecte de l’obra.
El posseïdor, estarà obligat a presentar a la propietat de l’obra un pla de gestió de residus de la construcció i enderroc que haurà de ser aprovat per la Direcció facultativa i acceptat per la propietat, passant a formar part dels documents contractuals de l’obra.
Cal recordar que el RD 105/2008 té caràcter de normativa bàsica i, per tant, s’aplica a tot l’Estat, és per això que per al compliment de la normativa d’aplicació, caldrà adoptar sempre els criteris més restrictius de la legislació vigent.
Legislació catalana vigent
Decret 201/1994 modificat pel Decret 161/2001 regula les operacions de gestió dels enderrocs, runa i residus de la construcció en general. El decret estableix les obligacions del productor i del posseïdor pel què fa a la gestió dels enderrocs i runa dels residus de la construcció en general, que són:
a) Complir amb les determinacions establertes a l’article 23 del Text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat per Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, així com a les disposicions específiques o complementàries que regulin els residus de la construcció i demolició.
b) Incloure en el projecte d’execució de l’obra, si aquest escau, un estudi de gestió de residus de construcció i demolició, d’acord amb allò establert a l’article 4 del Reial Decret 105/2008 en la forma i amb el contingut establert en el model normalitzat que aprovi l’Agència de Residus de Catalunya, i que està disponible a la seva seu electrònica (www.arc.cat).
c) Fiançar en el moment d’obtenir la llicència d’obres, si aquesta escau, els costos previstos de gestió dels residus.
Aquesta fiança pot ser dipositada per la persona productora de residus de la construcció o demolició o per un gestor autoritzat que pertanyi a una associació empresarial del sector de la construcció de la qual el productor dels residus en sigui membre.
Amb l’objecte d’incorporar criteris d’ecoeficiència en la concepció dels edificis de nova construcció, els procedents de reconversió d’antiga edificació i els resultants d’obres de gran rehabilitació, el Decret 21/2006 d’ecoeficiència preveu:
- Art. 6
- La utilització almenys d’un producte obtingut del reciclatge de residus (residus de la construcció, pneumàtics, residus d’escumes, etc.) per subbases, paviments, panells aïllants i d’altres usos (4 punts)
- En el cas que hi hagi una demolició prèvia, reutilització dels residus petris generats en la construcció del nou edifici (4 punts)
- Art. 7 apartat 2:
- Caldrà incorporar al projecte executiu un pla de gestió de residus de la construcció, d’acord amb la normativa vigent en matèria dels enderrocs i d’altres residus de la construcció. S’hauran de quantificar els residus que es generaran per tipologies i fases de l’obra o de l’enderroc, tot definint les operacions de destriament o recollida selectiva que es preveu realitzar a l’obra, especificant la reutilització in situ i/o identificant els gestors de residus autoritzats que s’utilitzaran, preferentment per la via de la valorització.
Aprovada el 10 de juliol de 2008 i d’aplicació a partir de l’1 de gener de 2009, la Llei 8/2008 de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, contempla:
- Art. 3
- Es crea un cànon que grava la destinació dels residus de la construcció a la disposició del rebuig mitjançant dipòsit controlat, en instal·lacions tant de titularitat pública com privada situades a Catalunya.
- Art. 17 apartat 4:
- No es consideren residus destinats a la deposició controlada els residus de la construcció gestionats d’acord amb el que disposa l’article 7.2 del Decret 21/2006, del 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, sempre que es compleixin els objectius mínims de recuperació que s’estableixin reglamentàriament.
Taules per calcular el volum de residus d’una obra.
La gestió de terres
Ampliant el concepte que per al cas català ja recollia el Decret 201/1994, queden fora de l’àmbit d’aplicació del RD 150/2008 aquelles pedres i terres no contaminades per substàncies perilloses, quan siguin reutilitzades en la mateixa obra, en una obra distinta o en una activitat de restauració, condicionament o rebliment.
El Decret 201/94, especifica com s’ha de fer la gestió de les runes dels enderrocs i altres residus de construcció. El Decret especifica clarament en el seu article 1.2 que “ no es consideraran residus destinats a l’abandonament les terres o materials procedents de l’excavació que hagin de ser reutilitzats com a rebliment per a una altra obra autoritzada”.
Així doncs, per a fer una correcta gestió de les terres segons les especificacions del Decret tenim dues possibilitats: La primera seria la de fer la seva gestió com la resta de runes en dipòsits autoritzats. L’altra opció es la de la seva valorització com a reblerts. En aquest cas, si el reblert es fa a la mateixa obra, és obvi que les terres que estiguem generant a l’excavació, no es converteixen en residu, ja que les hi donem un ús a la pròpia obra. En el cas que aquest ús com a reblert volguem fer-lo en una altra obra de construcció, el decret especifica clarament que l’obra ha d’estar degudament autoritzada, i per tant haurà de tenir la corresponent llicència d’obres. En tots aquests casos, l’acreditació de que hem fet una gestió correcta dels sobrants d’excavació, la obtenim d’una banda amb el certificat de la instal·lació on hem fet l’abocament i en el cas de que les hàgim portat en una altra obra autoritzada, amb un certificat que ha de fer l’empresa constructora que ens ha acceptat les terres com a materials de construcció a la seva obra, i amb una còpia de la llicència d’obres corresponent.
El procés es pot complicar quan les terres no tenen cap dels destins anteriorment citats, ja sigui perquè en fem un abocament o reblert il·legal (amb les consegüents sancions administratives que se’n puguin derivar), o perquè les terres es queden en propietat de l’empresa que ha fet la seva excavació per donar-los-hi un ús posterior. Aquest segon cas s’acostuma a donar sovint quan el producte procedent de l’excavació té una bona qualitat, com pot ser en fer excavacions en zones de sorres netes o sauló. Al trobar-nos amb una casuística que no està contemplada pel decret, el resultat final a ulls de l’administració, pot ser el mateix que si hem fet un abocament il·legal, ja que l’empresa que ens ha fet l’excavació el més probable és que no estigui registrada com a gestor de residus, si no com a empresa d’excavacions i transport de terres, i per tant, en principi, no ens pot emetre cap certificat conforme s’ha quedat les terres en propietat per a donar-los-hi un ús posterior.
Per justificar aquestes operacions de reutilització de les terres, i segons consultes fetes amb l’Agència de Residus de Catalunya, no hi ha un tràmit administratiu específic, i el que hem de fer, és especificar en el Pla de Gestió de Residus que adjuntem a la sol·licitud de llicència d’obres que es té previst fer aquest tipus de gestió, considerant que es fa un destriament o recollida selectiva dels residus que generem, tal i com s’especifica al article 8.2 del Decret. Correspon a cada Ajuntament l’acceptació o no d’aquesta justificació, ja que els residus objecte del decret, poden ser gestionats com els residus assimilables als municipals i per tant són els ajuntaments els que tenen les competències de control de la seva gestió, d’acord amb la legislació vigent.
Quadre per calcular el volum de residus d’excavació.
Proposta de Programa de gestió de residus de la Construcció a Catalunya – PROGROC 2007-2012
