L’objectiu de les ecoetiquetes (o etiquetes ecològiques) és el de promoure la demanda d’aquells productes que tenen un menor impacte ambiental associat.

D’acord amb la ISO (organització internacional d’estandardització) existeixen tres tipologies d’etiquetes ecològiques:

Ecoetiquetes tipus I

Les ecoetiquetes tipus I són certificacions ambientals que consideren l’anàlisi de cicle de vida del producte o servei. D’acord amb la ISO 14024, les ecoetiquetes tipus I formen part d’un programa voluntari, multicriteri i desenvolupat per una tercera part que n’autoritza l’ús. L’ecoetiqueta tipus I indica que un producte és ambientalment preferible en funció d’una sèrie de consideracions basades en el seu cicle de vida. Alguns exemples d’ecoetiquetes tipus I, geogràficament properes i que inclouen productes de la construcció són:

	Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental Generalitat de Catalunya
	Aenor Medio Ambiente Asociación Española de Normalización y Certificación
	Ecolabel Unió Europea
	Der Blaue Engel (Àngel Blau) Ministeri Federal de Medi Ambient d’Alemanya
	The Swan (Cigne Blanc) Northern Ecolabelling (Noruega, Finlàndia, Islàndia, Dinamarca, Suècia)
	NF Environnement AFNOR Certification (França)
	Umweltzeischen Lebensministerium (Àustria)
	Milieukeur Stichting Milieukeur (Holanda)

Ecoetiquetes tipus II

Les ecoetiquetes tipus II o autodeclaracions ambientals, d’acord amb la ISO 14021, consisteixen en afirmacions relatives a alguna característica ambiental del producte que les conté i que no han estat certificades per una tercera part. Segons la norma ISO 14021, s’ha d’evitar l’ús de frases massa generals o ambigües sobre el producte com ara “respectuós amb el medi ambient”, “ecològic”, “no contamina” o “protegeix la capa d’ozó”.

El bucle de Möbius és un exemple d’autodeclaració ambiental molt coneguda pel consumidor. Segons la ISO 14021, es pot utilitzar per indicar que un producte o envàs és reciclable o que conté material reciclat. En absència d’un percentatge, el símbol s’interpreta com que el producte o l’envàs és reciclable. Quan s’indica un %, s’està declarant el contingut de material reciclat del producte o envàs.

Algunes empreses utilitzen símbols per tal de diferenciar els productes propis que tenen un millor comportament ambiental. Segons la ISO 14021, aquests símbols han de ser simples, fàcilment reproduïbles i identificables. A més, en cas que s’utilitzin objectes naturals, aquests han de tenir una relació directa i verificable amb allò que es declara

Ecoetiquetes tipus III

Les ecoetiquetes tipus III o declaracions ambientals de producte, d’acord amb la ISO 14025, faciliten la comunicació objectiva, comparable i creïble del comportament ambiental dels productes.

Les EPDs no donen criteris per a la preferència d’un producte ni estableixen uns criteris mínims a complir. Tanmateix, poden fomentar la demanda i l’oferta de productes i serveis amb un menor impacte ambiental en permetre una comparació justa entre diferents productes. Aquestes declaracions es basen en l’Anàlisi de Cicle de Vida del producte que es desenvolupen d’acord a uns requeriments específics. A més, les EPDs poden ser revisades i validades per un organisme acreditat. Alguns exemples d’ecoetiquetes tipus III que inclouen productes de la construcció són:

	Declaració Ambiental de Producte de la Construcció. El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona ha administrat i gestionat un sistema EPDs a nivell espanyol.
	Environmental Product Declaration (Declaració Ambiental de Producte) AUB (Alemanya)
	Environmental Product Declaration (Declaració Ambiental de Producte) The Swedish Environmental Management Council (Suècia)