La complexitat i la diversitat urbana, tant del conjunt com de cada una de les parts, és fonamental per aconseguir elements eficients econòmicament, evitant bosses de marginalitat.

En el nou model econòmic en el que vivim, on les ciutats i les regions vanadquirint importància, cal un repartiment clar i definit de les responsabilitats entre els diferents nivells de presa de decisions (local, regional, nacional, …), on els governs locals juguen un paper molt important. Per garantir i assegurar el seu funcionament cal, a partir de la planificació, establir una estrategia global que posicioni i permeti un funcionament correcte dels diferents elements de forma independent, i d’aquest element dintre de les xarxes establertes, de forma que obtinguem un territori eficient i adequat als nous usos.

REMODELACIÓ DELS TEIXITS URBANS

La dispersió territorial anteriorment comentada ha exhaurit el sòl urbanitzable. Aquest fet provoca la necessitat d’una transformació interna dels municipis, establint polítiques de:

• Millora de la qualitat dels barris més degradats.
• Rehabilitació de l’habitatge i l’espai públic.
• Potenciar el comerç tradicional en front de les grans superfícies, per revitalitzar certes zones del nucli urbà.

Aquest model territorial basat en centres de residència i centres d’oci i treball, totalment insostenible, provoca problemes a l’administració per mantenir els serveis, ja que la riquesa productiva es produeix en uns municipis diferents a on s’ha de donar serveis a la població.

• Cal l’impuls de projectes de nova centralitat orientades a l’atracció d’activitats intensives d’alt valor afegit, acompanyat per una modernització de les infrastructures, que permeti establir focus d’activitat econòmica repartits pel territori. Això permetrà una redistribució de la població i possibilitarà reduir el moviment centre-perifèria de tots els punts a un únic punt.
• Calen noves polítiques de gestió territorial que permetin redistribuir la riquesa.
• Cal millorar els nivells educatius i de formació professional de la població activa, modernitzar la política salarial a favor d’incentivar la productivitat i fomentar el treball estable i a temps parcial, ampliar el parc d’habitatge de lloguer per tal de facilitar les relacions laborals, etc., a tots els municipis per assegurar que la població amb un nivell educatiu alt no marxi a altre municipis millor dotats i amb millors condicions laborals.