A continuació es defineixen els paràmetres ambientals i la incidència en les característiques del microclima :

Orientació: Radiació solar, vent.

Altitud, radiació solar: Temperatura, pluja, velocitat del vent.

Topografia del terreny: Fluxos de vent, acumulació de temperatura, humitat

Presencia d’aigua, vegetació: Fluxos de vent, humitat, temperatura, ombres

Edificacions: Fluxos de vent, humitat, temperatura, ombres

Cada una de les orientacions geogràfiques té unes condicions de radiació solar i d’exposició al vent diferents que afecten a la temperatura i humitat. S’han de tenir en compte per aconseguir un aprofitament màxim. Una correcta orientació minimitza els guanys solars a l’estiu.

La superfície que més assolejament rep a l’hivern és la façana sud, i a l’estiu és la coberta. La façana sud rep mes radiació solar a l’hivern que no pas a l’estiu (aproximadament tres vegades mes). Per la seva banda, la coberta rep aproximadament 4,5 vegades mes radiació a l’estiu que no pas a l’hivern.

Les façanes amb orientació est i oest reben 2,5 vegades mes radiació a l’estiu que a l’hivern per tant caldrà tenir molta cura de les proteccions solars. Les façanes d’orientació sud-est i sud-oest reben una quantitat de radiació molt similar al llarg de tot l’any.

La façana nord rep molt poca radiació directa i aquesta només es produeix a l’estiu.

Per tant, l’orientació mes favorable és cap al sud, ja que permet una protecció fàcil de la radiació solar al migdia mitjançant ràfecs o lames horitzontals i la resta del dia està a exposició reduïda.

També és convenient ordenar els espais interiors segons l’orientació de les façanes, agrupant per usos i hores d’ocupació semblants.  Així per exemple, l’orientació correcta del sala d’estar-menjador, dormitoris és la sud, sud-est, sud-oest: podran acumular l’energia radiant a l’hivern reduint les necessitats de calefacció i a l’estiu amb protecció solar passiva serà fàcil controlar l’entrada de radiació solar.