La idea d’utilitzar el sòl com mig depurador de les aigües residuals procedents de les ciutats data de l’antiguitat clàssica. Per a les petites poblacions és un sistema que encaixa perfectament amb els seus requisits, ja que, són sistemes que garanteixen una depuració suficient, i els costos de la qual d’instal·lació i manteniment són assequibles parar petits municipis.

Sota la denominació de sistema natural de depuració s’engloben aquells procediments o tècniques en els quals l’eliminació de les substàncies contaminants presents en les aigües residuals urbanes es produeix per components del mitjà natural, no emprant-se en el procés cap tipus d’additiu químic. Habitualment es diferencien dos grans grups de tècniques de depuració natural: els mètodes de tractament mitjançant aplicació de l’aigua sobre el terreny, i els sistemes aquàtics.

El sòl natural té uns límits ecològics suficientment amplis per a depurar els residus generats per una població dispersa o concentrada en petites localitats, sempre que els abocaments siguin biodegradables, això vol dir que no serien aptes per a aigües residuals provinents de les indústries, solament per a aigües residuals de petites poblacions, i la relació habitant equivalent/superfície de filtre sigui l’adequada. També cal tenir en compte la protecció del mig receptor, que en aquests casos solen ser aqüífers.