Tal com el seu nom indica una EDAR és una estació depuradora d’aigües residuals. En aquestes instal·lacions es poden recollir i tractar tant les aigües residuals com les industrials, ja sigui de forma conjunta o separada, depenent dels municipis.

Les aigües urbanes són aquelles generades per diferents activitats humanes es poden classificar pel seu origen en: aigües negres, aigües grises (procedeixen d’aigua de la banyera, lavabo…) i aigües blanques o pluvials.

Es denomina aigües industrials aquelles que deriven de qualsevol activitat industrial i/o comercial no relacionada directament amb els usos sanitaris

Segons la Directiva Comunitària 91/271, per a l’any 2005 les poblacions majors de 2.000 habitants deuran donar a les seves aigües residuals almenys un tractament primari, secundari si s’assenta sobre zones classificades com sensibles.

Així resulta evident que els petits nuclis de població precisen d’una tecnologia de depuració d’aigües residuals sostenible i que, en la mesura del possible, faci ús de la capacitat de depuració del mitjà natural.

Els tractament que es poden realitzar en una EDAR es poden classificar segons el nivell de tractament en:

• Pretractament
• Primari
• Secundari
• Terciari

Pretractament: es produeix la separació de sòlids voluminosos tals com ampolles, teles, plàstics a través de reixes i/o tamisos.

Els processos primaris solen englobar als tractament físics-químics on s’intenta sedimentar, precipitar o els sòlids, en alguns casos es deixen les aigües residuals el temps suficient per a la sedimentació, en els casos en els quals aquest temps no fos suficient, se sol utilitzar floculates i/o coagulantes que acceleren la sedimentació. En aquesta etapa també es produïx la neutralització de les aigües, eliminaicón de contaminants volàtils, desgreixat, desaceitado… per a un posterior tractament secundari.

Tractament secundari: normalment els tractaments secundari es refereixen a tractament biològics encara que també es pot produir tractaments biològics. En aquest segon tractaments es produïx la degradació de la matèria orgànica. Els processos aerobios pots ser aerobios i anaerobis. En el tractament aerobios els microorganimos utilitzen l’oxigen per a degradar la matèria orgáncia que arriba amb les aigües residuals, i en el tractament anaerobi, l’oxidació de la matèria orgànica es produïx en absència de l’oxigen.

Tractament terciari: consisteixen processos físic, quimicos i biològics avançats, on es pretenen eliminar metalls pesats, nitrogen, fósfor, patògens. Aquest tipus de tractament s’utilitzen en casos especials o en zones d’escassesa d’aigua on es purifca aquest aigua per a donar-li un segon ús.

Aquesta és la nova visió, veure l’aigua residual no com un residu sinó com una font de recursos.