Consells per obtenir imatges termogràfiques fiables
Enviat a Energia el 11-01-2012 – 4 Comentaris
La termografia pot ser molt útil a l’hora d’inspeccionar un edifici, ja que ens permet visualitzar ràpidament totes les temperatures superficials dels objectes que apareixen a la imatge. És un recurs de gran valor per a determinar si hi ha ponts tèrmics o zones amb risc de condensació.
Malauradament obtenir una bona imatge termogràfica no consisteix únicament en enfocar i prémer el botó per fer la foto. Cal tenir en compte una sèrie de factors que poden afectar la veracitat del mapa de temperatures que estem generant. En aquest vídeo expliquem quins són aquests factors a tenir en compte.
En el capítol anterior vèiem com aïllar les façanes dels edificis des d’un punt de vista més aviat teòric. Ara tenim l’oportunitat de comentar amb en Josep Linares, de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, quines són les millors estratègies d’aïllament de façanes i quines són les solucions constructives més utilitzades. Analitzarem com s’han enfocat els projectes de rehabilitació energètica del barri El Verdum de Barcelona i Can Jofresa de Terrassa. També veurem solucions que s’adopten en altres països per aconseguir reduir al màxim els ponts tèrmics de les façanes.
Hi ha moltes raons per justificar la millora de l’aïllament dels edificis. Tot i així, sovint es segueix veient com una actuació cara i difícil d’amortitzar en comparació a la millora dels sistemes actius de climatització. Per valorar correctament la conveniència de millorar l’aïllament d’un edifici cal tenir en compte la oportunitat (aprofitar una rehabilitació de façana o coberta per fer l’actuació) i el termini. Si es fan actuacions a llarg termini, aïllar l’edifici és una de les primeres opcions, ja que el primer que cal fer és reduir la demanda i després millorar la forma de satisfer aquesta demanda. Fer-ho al revés implica invertir en uns sistemes actius preparats per una demanda elevada, i si posteriorment reduïm la demanda amb actuacions passives tindrem uns sistemes actius sobredimensionats.
Les finestres que seleccionem per a la construcció o rehabilitació d’un edifici condicionaran molt la demanda energètica de l’edifici. Per tant a l’hora de valorar el seu preu cal pensar també en el retorn de la inversió en estalvi energètic.
La finestra és l’element energèticament més vulnerable de les façanes dels edificis i per tant un element en el que podem aportar una gran millora en l’eficiència energètica dels edificis existents. En aquest capítol parlarem sobre les millores que podem fer a les finestres per optimitzar el seu comportament energètic.
En els climes càlids és molt important controlar adequadament la radiació solar que incideix en els edificis. Els tendals són elements lleugers i versàtils que, ben utilitzats, poden suposar un gran estalvi en la climatització de l’edifici.
La flexibilitat d’ús que permeti un edifici condicionarà la quantitat de remodelacions que haurà de patir al llarg de la seva vida útil. Si un edifici, com el Georges Pompidou, permet fer canvis d’activitat sense pràcticament haver de fer-hi obres, les possibilitats de que quedi obsolet a nivell d’ús seran molt petites.
La cuina acostuma a ser l’espai més complex de les vivendes. En pocs metres quadrats hi conviuen una gran diversitat de materials i aparells, i a més diàriament s’hi generen residus i s’hi consumeixen quantitats importants d’energia i aigua.
El Passivhaus és un estàndar de baix consum energètic molt implantat en el centre i el nord d’Europa. Està basat en combinar el disseny passiu amb tecnologies avançades, com la ventilació forçada amb recuperació de calor, i l’ús de materials innovadors.
Si volem millorar el comportament energètic d’un edifici sempre és recomanable fer un bon estudi previ. Si es plantejen solucions estàndard per a tots els edificis difícilment podrem dir que estem optimitzant els recursos invertits. Per fer un bon anàlisi de l’edifici cal disposar d’informació de les instal·lacions i dels elements constructius, que no sempre és fàcil d’obtenir.
