Les etiquetes ecològiques, o ecoetiquetes, són sistemes voluntaris de qualificació ambiental que certifiquen que un producte determinat és més respectuós amb el medi ambient que la majoria de la seva categoria.

Les ecoetiquetes són útils per distingir ràpidament els millors productes des del punt de vista ambiental. Tot i així, cal conèixer els diferents tipus d’ecoetiquetes, ja que si són de tipus I, II o III ens estan donant informació molt diferent sobre el producte.

Conèixer quins productes podem trobar amb ecoetiqueta no tan sols ens permet fer una construcció més responsable, també ens permet complir amb el decret d’ecoeficiència, que ens obliga a utilitzar com a mínim una família de productes amb ecoetiqueta per a la construcció d’un edifici.
Vídeo

La flexibilitat d’ús que permeti un edifici condicionarà la quantitat de remodelacions que haurà de patir al llarg de la seva vida útil. Si un edifici, com el Georges Pompidou, permet fer canvis d’activitat sense pràcticament haver de fer-hi obres, les possibilitats de que quedi obsolet a nivell d’ús seran molt petites.

Les instal·lacions d’il·luminació i climatització que permeten adaptar-se bé a les necessitats d’ús poden proporcionar grans estalvis d’energia. Massa sovint la il·luminació dels espais consisteix en un “tot o res”, i si un espai gran té un ús petit el consum no pot ser petit, ha de ser gran per força.

La climatització mal sectoritzada, a més de malbaratar energia, crea disconfort en els usuaris. És força habitual trobar edificis amb grans diferències de temperatura segons l’orientació, però que el disseny de la climatització tan sols permet regular temperatures per planta.

Vídeo

La cuina acostuma a ser l’espai més complex de les vivendes. En pocs metres quadrats hi conviuen una gran diversitat de materials i aparells, i a més diàriament s’hi generen residus i s’hi consumeixen quantitats importants d’energia i aigua.

Si en fase de disseny es pensa la cuina des de la perspectiva ambiental, aconseguirem reduir l’impacte de les accions dels usuaris. En aquest vídeo mostrem alguns consells bàsics que ens permetran fer cuines més sostenibles, des de l’elecció de materials de revestiment fins a la distribució d’electrodomèstics.
Vídeo

El bambú és un material que s’acostuma a etiquetar de sostenible. Certament, té una virtut que el diferencia d’altres materials: la seva gran regenerabilitat. Quan es talla el bambú torna a créixer sense necessitat de replantar-lo, i a més ho fa en un temps rècord comparat amb qualsevol altra fusta que es pugui utilitzar en la construcció.

Les empreses que venen productes fabricats en bambú acostumen a aferrar-se a aquesta “màgica” regenerabilitat del bambú per excusar l’absència de certificacions forestals, com la FSC. Aquestes certificacions no tan sols asseguren que es replantin els arbres, o en aquest cas plantes, que s’han tallat. També asseguren que es realitza una explotació responsable dels boscos per no utilitzar determinats productes químics, per evitar injustícies socials i un llarg etcètera.

En aquest vídeo, com a exemple pràctic, veiem la nova terminal de Barajas, de l’arquitecte Richard Rogers.
Vídeo

El Passivhaus és un estàndar de baix consum energètic molt implantat en el centre i el nord d’Europa. Està basat en combinar el disseny passiu amb tecnologies avançades, com la ventilació forçada amb recuperació de calor, i l’ús de materials innovadors.

En aquest capítol entrevistem a Micheel Wassouf, especialista en Passivhaus, i a Josep Bunyesc, arquitecte que ha dissenyat la seva pròpia vivenda a Lleida seguint les pautes de l’arquitectura passiva.
Vídeo

Si volem millorar el comportament energètic d’un edifici sempre és recomanable fer un bon estudi previ. Si es plantejen solucions estàndard per a tots els edificis difícilment podrem dir que estem optimitzant els recursos invertits. Per fer un bon anàlisi de l’edifici cal disposar d’informació de les instal·lacions i dels elements constructius, que no sempre és fàcil d’obtenir.

Afortunadament existeixen aparells que ens poden facilitar l’estudi. En aquest capítol veurem instruments per mesurar el consum elèctric global d’un edifici o d’alguns electrodomèstics en concret. També veurem com calcular, de forma aproximada, el coeficient de transmissió tèrmica d’una façana de la qual no en coneixem detalls a nivell constructiu.
Vídeo

Per a construir i fer funcionar els edificis es necessita un flux constant de recursos, com poden ser la fusta, l’acer, l’energia o l’aigua. Aquests recursos, ja sigui en qüestió de segons o de dècades, s’acaben convertint en residus. Aquest procés és cíclic, els residus es converteixen en recursos altre cop, però la gran velocitat a la que consumim recursos i generem residus està descompensant el cicle.

En aquest capítol analitzem el concepte del cicle dels materials i com a exemple pràctic visitem la construcció d’una escola bressol. Aquesta s’ha construït utilitzant principalment terra i fusta, materials que tenen un orígen proper i que són molt abundants o renovables.
Vídeo

Els espais intermitjos són espais que no formen part de l’interior dels edificis però tampoc de l’exterior, com els porxos o els patis. Aquests espais acostumen a tenir un contacte més o menys directe amb l’exterior, per tant no es pot contemplar la possibilitat de climatitzar-los amb les tècniques habituals de climatització interior. Tampoc s’esperaria que tinguin les mateixes condicions de confort que s’exigeixen als espais interiors.
Vídeo

En el capítol anterior vam veure algunes tècniques que utilitzaven els àrabs per a obtenir aigua en zones on escassejava. En aquest capítol veurem aplicacions més properes, tant en l’espai com en el temps.

El Park Güell de Barcelona es va dissenyar amb l’objectiu d’aprofitar al màxim l’aigua de la pluja amb l’objectiu de convertir el que s’anomenava la “Muntanya Pelada” en una zona plena de vegetació. Per altra banda Terrassa disposa d’un enginyós sistema per aprofitar les aigües del nivell freàtic sense la necessitat d’utilitzar bombes per a la seva extracció. Els dos sistemes segueixen funcionant avui en dia, encara que sigui parcialment, el que demostra la seva utilitat i vigència.
Vídeo

La disponibilitat d’aigua potable és un dels requisits bàsics per a la vida de les persones. La demanda, en constant creixement, ocasiona alteracions en el cicle hidrològic que afecten negativament als ecosistemes.

En aquesta ocasió analitzarem sistemes d’obtenció d’aigua que es van desenvolupar molts segles enrere, en zones semidesèrtiques. Utilitzar aquests sistemes, en teoria, permetria reduir la necessitat de grans infraestructures vinculades a l’aigua, com els transvassaments o les dessalinitzadores. En el pròxim capítol reflexionarem sobre l’aplicació d’aquestes tècniques en el nostre model de societat.
Vídeo