Bambú: pros i contres
Publicat a la categoria Materials el dia 04-02-2010
El bambú és un material que s’acostuma a etiquetar de sostenible. Certament, té una virtut que el diferencia d’altres materials: la seva gran regenerabilitat. Quan es talla el bambú torna a créixer sense necessitat de replantar-lo, i a més ho fa en un temps rècord comparat amb qualsevol altra fusta que es pugui utilitzar en la construcció.
Les empreses que venen productes fabricats en bambú acostumen a aferrar-se a aquesta “màgica” regenerabilitat del bambú per excusar l’absència de certificacions forestals, com la FSC. Aquestes certificacions no tan sols asseguren que es replantin els arbres, o en aquest cas plantes, que s’han tallat. També asseguren que es realitza una explotació responsable dels boscos per no utilitzar determinats productes químics, per evitar injustícies socials i un llarg etcètera.
En aquest vídeo, com a exemple pràctic, veiem la nova terminal de Barajas, de l’arquitecte Richard Rogers.
Vídeo
El Passivhaus és un estàndar de baix consum energètic molt implantat en el centre i el nord d’Europa. Està basat en combinar el disseny passiu amb tecnologies avançades, com la ventilació forçada amb recuperació de calor, i l’ús de materials innovadors.
Si volem millorar el comportament energètic d’un edifici sempre és recomanable fer un bon estudi previ. Si es plantejen solucions estàndard per a tots els edificis difícilment podrem dir que estem optimitzant els recursos invertits. Per fer un bon anàlisi de l’edifici cal disposar d’informació de les instal·lacions i dels elements constructius, que no sempre és fàcil d’obtenir.
Per a construir i fer funcionar els edificis es necessita un flux constant de recursos, com poden ser la fusta, l’acer, l’energia o l’aigua. Aquests recursos, ja sigui en qüestió de segons o de dècades, s’acaben convertint en residus. Aquest procés és cíclic, els residus es converteixen en recursos altre cop, però la gran velocitat a la que consumim recursos i generem residus està descompensant el cicle.
Els espais intermitjos són espais que no formen part de l’interior dels edificis però tampoc de l’exterior, com els porxos o els patis. Aquests espais acostumen a tenir un contacte més o menys directe amb l’exterior, per tant no es pot contemplar la possibilitat de climatitzar-los amb les tècniques habituals de climatització interior. Tampoc s’esperaria que tinguin les mateixes condicions de confort que s’exigeixen als espais interiors.
En el capítol anterior vam veure algunes tècniques que utilitzaven els àrabs per a obtenir aigua en zones on escassejava. En aquest capítol veurem aplicacions més properes, tant en l’espai com en el temps.
La disponibilitat d’aigua potable és un dels requisits bàsics per a la vida de les persones. La demanda, en constant creixement, ocasiona alteracions en el cicle hidrològic que afecten negativament als ecosistemes.
Hi ha diversos aspectes que condicionen el consum energètic d’un edifici: la forma i orientació, els materials, les instal·lacions, el clima, l’entorn, els usuaris i la gestió. Quan es vol reduir el consum d’energia d’un edifici és molt habitual centrar-se en la pell de l’edifici i/o en les instal·lacions, però l’ús i gestió de l’edifici també són aspectes fonamentals per aconseguir un estalvi important en el consum de recursos.
En aquest capítol parlem de la paradoxa de Jevons, que demostra que l’increment de l’eficiència no sempre comporta una reducció del consum global de recursos. Tot i que l’eficiència és un camí cap a la sostenibilitat, és imprescindible fomentar-ne d’altres com la suficiència per aconseguir una reducció real dels impactes ambientals.
A l’Agenda de la Construcció Sostenible iniciem una nova etapa estrenant un nou format per a la presentació de continguts, el vídeo. En aquest primer capítol veurem com els esquimals van aconseguir adaptar-se al clima àrtic tot i disposar de molt pocs recursos.
